Carlos Cerdà

🌐

Obra actual

Jardí de l’Edèn

Segons la Bíblia, Adam i Eva no van néixer en un hospital, com nosaltres, ni en una piscina, com els més moderns, ni a casa dels seus pares, com els nostres avis, ni en una cova, com els homes primitius. Van néixer a l’Edèn, que era un jardí Per què un jardí i no un bosc, una muntanya o una selva? Segons el diccionari, jardí és “un terreny on es cultiven plantes i flors ornamentals per fer-ne un lloc agradable”. Així doncs, per a Déu més normal era que l’home estigués envoltat de naturalesa. No de cotxes, ascensors, botigues de roba, semàfors i asfalt. El creador preferia que l’ésser humà estigués acompanyat d’ocells, arbres, sol i herba. Però no de manera salvatge, com podria ser en una sabana. El totpoderós preferia un verger. Un jardí. Aquell lloc on el treball de l’home i el de la natura van alhora. Les mans laborioses sembren aquelles plantes que donaran aliment i bellesa. Ordenen el lloc per fer-ho útil i bonic. Cuiden i mimen l’entorn perquè creixi, floreixi i del màxim fruit. La ment idea camins per a l’aigua, que fertilitza el terra, refresca l’aire, alegra l’oïda, sadolla la set de tots i reparteix generosament els seus dons. L’home pot menjar en abundància perquè a canvi del seu amor la mare terra el nodreix i satisfà totes les seves necessitats. Però quan brolla a l’individu el germen de l’ambició, que és la llavor de tots els mals, perd la innocència i el món es torna inhòspit i hostil. Per això hem de cercar nou el retorn al jardí. A aquell lloc on la terra i l’home van de la mà, i entre tots dos arriben a crear el lloc més bonic de l’univers.