La Cala de Sant Vicenç és una vall al nord de l’illa de Mallorca que suposa el darrer enclavament habitat de la Serra de Tramuntana. Circumval.lant l’illa en direcció contrària a les agulles del rellotge, no trobareu més població fins a la Calobra, i inclòs molt pocs refugis naturals per a les embarcacions en tot aquest recorregut.

Habitada des de temps immemorials, com ho testifiquen les coves de la necròpolis de l’Alzinaret, de l’edat de bronze, la Cala es dividia fins al segle passat en dues gran possessions: la de Sant Vicenç, que arribava fins a Cala Barques i Cala Clara (i que va donar nom a tot el conjunt) i la de Can Botana, creuada pel torrent del mateix nom i els límits de la qual arribaven fins a Cala Molins i Cala Carbó. A finals del segle XIX només hi havia un llogaret de pescadors, instal·lat a l’actual Cala Barques.

Aquesta badia oberta i encarada al Nord, està flanquejada per una muralla de pedra descomunal, el Cavall Bernat. Muntanya singular i misteriosa, va ser pintada al llarg del segle XX per innombrables pintors a causa de la coloració màgica que adopta en clarejar i cap al vespre (des de morat intens fins a pur ataronjat). Qui va iniciar aquesta passió va ser Llorenç Cerdà.

Llorenç Cerdá i Bisbal, pintor nascut a Pollença, de tarannà impressionista, gaudia de treballar les seves obres “plen air”, o sigui, in situ a l’aire lliure, encara que moltes vegades utilitzava aquests primers treballs com a punt de partida per a obres més grans realitzades al seu estudi.

El seu amor per la Cala de Sant Vicenç el va portar a comprar diversos solars en aquest enclavament, per tal de poder quedar-hi a pintar. Va promoure i realitzar diverses construccions a la cala, de les quals la casa que anomenam del pintor, instal·lada sobre el torrent, és l’única que encara es conserva.

Quan Llorenç Cerdà es va establir a la Cala només hi havia uns quants pescadors, així que podem dir que ell va ser el primer turista que s’hi va instal·lar, per amor al seu paisatge i a la seva màgia. La casa es va construir segons plànols que ell mateix va dibuixar.

L’Ajuntament de Pollença inclou aquesta casa en el catàleg d’edificis protegits del municipi pel seu valor arquitectònic i històric.