Carlos Cerdà

🌐

Biografia de Llorenç Cerdá

El dia 25 de maig de 1862 naixia del matrimoni compost per Miguel Cerdá i Margarita Bisbal un fill que va ser batejat amb el nom de Lorenzo.

Els pares del pintor davant d’un quadre del seu fill semicobert.

Als sis anys va començar els estudis a l’escola pública de Pollença i als nou es va traslladar a Palma, per consell del seu oncle Andrés Bisbal, per preparar l’ingrés a l’Institut de segon Ensenyament, centre on va cursar estudis de Batxiller i de Nàutica , assistint alhora a classes nocturnes de dibuix de figura i de vestidures a l’Acadèmia de Belles Arts.

La decisió estava presa: l’Art era la seva vocació i s’hi havia de dedicar. Un front comú compost pel poeta Costa i Llobera i els metges Juan Albís i Antonio María Cerdá va ser necessari per obtenir el consentiment dels pares.

Als deu i vuit anys el jove Cerdà es trasllada, amb el compositor Miguel Capllonc, estudiant de piano aleshores, a la capital d’Espanya i ingressa a l’Escola especial de Pintura, Escultura i Gravat de l’Acadèmia de San Fernando. Vistos els mèrits de l’estudiant, la Diputació Provincial de Balears li concedeix, per oposició, durant els anys 1882 a 1884, la plaça de pensionat per a perfeccionament d’estudis de pintura a Madrid, obtenint en aquesta època el títol de professor de dibuix.

El 1885 i el 1886 va obtenir, també per oposició, i atesa la seva gran preparació tècnica i cultural, la pensió a Roma que concedia l’Estat als artistes que, mereixent-ho, desitgessin ampliar coneixements. Allà, a la Ciutat Eterna, va conviure amb artistes com Joaquín Sorolla, Mariano Benlliure, Enrique Simonet i Francisco Maura, alimentant-se, tant tècnicament com espiritualment, no només ja de tanmagistral convivència sinó també del contacte amb les obres de Fra Angélico, Leonardo, Rafael , Tizià i tant altres mestres del “Quatrocent” iRenaixement admirats per Cerdà.

A l’esquerra, els pares del pintor, vestits amb un vestit típic mallorquí. Al centre Llorenç Cerdà, la seva dona i tres germans seus. Als braços sosté un dels seus nebots. Assegut a la cadira, el seu fill Lorenzo.

Va ser aleshores, el 1888, quan Lorenzo Cerdá va pintar el seu cèlebre llenç “Onderos Baleares”, realitzat a l’illa de Capri i premiat amb la Primera Medalla a l’Exposició Universal de Barcelona.

De tornada a l’illa, Cerdà va ingressar, per oposició, com a professor de dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca, ocupant aquesta plaça per espai de quaranta-dos anys, passant posteriorment a dirigir aquesta escola, càrrec que va exercir durant vint-i-cinc anys.

Jubilat de la seva tasca docent, que no del creatiu, als setanta anys, l’il·lustre pintor va seguir treballant amb la tenacitat que el caracteritzava, en el seu estudi del carrer Sol. Allí va realitzar importants obres amb què concorreria a Exposicions Nacionals, mereixent entre altres honors la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

Aquell insigne mestre de la pintura que fou Lorenzo Cerdà, company de Sorolla i de Benlliure, Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Soci d’Honor de l’Associació de Pintors i Escultors d’Espanya, Fill Il·lustre de Pollença, Soci d’Honor del Cercle de Belles Arts de Palma, Primer Conciliari de l’Acadèmia Provincial de Balears i Director del Museu Provincial, va morir el dia 27 de desembre de 1955, a l’avançada edat de 93 anys, deixant darrere seu tota una vida dedicada a l’art i la docència; una vida a què els seus amics i admiradors van retre homenatge, l’any 1977, erigint un monument, obra de l’escultora Remigia Caubet, amb la figura del pintor en plena feina, a la cala de Sant Vicenç.

Lorenzo Cerdá, sens dubte, tant per les seves activitats en pro de l’art com la seva important obra pictòrica, romandrà com un dels grans mestres en la història de la pintura balear.

(Extret de l’escrit de Damián Ramis Caubet publicat al catàleg de l’exposició Vint pintors Mallorquins)