Carlos Cerdà

🌐

Biografia de Llorenç Cerdá

Dia 25 de maig de 1862 naixia del matrimoni compost per Miquel Cerdà i Margalida
Bisbal un fill que va ser batejat amb el nom de Llorenç.

Els pares del pintor davant d’un quadre del seu fill semicobert.

Als sis anys va començar els estudis a l’escola pública de Pollença i als nou es va traslladar a Palma, per consell del seu oncle Andreu Bisbal, per tal de preparar l’ingrés a l’Institut de Segon Ensenyament, centre on va cursar estudis de Batxillerat i de Nàutica, assistint alhora a classes nocturnes de dibuix, de figura i de vestidures, a l’Acadèmia de Belles Arts.

La decisió estava presa: l’Art era la seva vocació i s’hi havia de dedicar. Un front comú compost pel poeta Costa i Llobera i els metges Joan Albís i Antoni Maria Cerdà va ser necessari a fi d’obtenir el consentiment dels pares.

Als devuit anys el jove Cerdà es trasllada, amb el compositor Miquel Capllonc, estudiant de piano aleshores, a la capital d’Espanya i ingressa a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de l’Acadèmia de San Fernando. Vistos els mèrits de l’estudiant, la Diputació Provincial de Balears li concedeix, per oposició, durant els anys 1882 a 1884, la plaça de Pensionat per a Perfeccionament d’Estudis de Pintura a Madrid, obtenint en aquesta època el títol de professor de dibuix.

El 1885 i el 1886 va aconseguir, també per oposició, i atesa la seva gran preparació tècnica i cultural, la pensió a Roma que concedia l’Estat als artistes que, mereixent-ho, desitgessin ampliar coneixements. Allà, a la Ciutat Eterna, va conviure amb artistes com Joaquín Sorolla, Mariano Benlliure, Enrique Simonet i Francisco Maura, alimentant-se, tant tècnicament com espiritualment, no només ja de tan magistral convivencia, sinó també del contacte amb les obres de Fra Angélico, Leonardo, Rafael , Tizià i tants altres mestres del “Quattrocento” i del Renaixement, admirats per Cerdà.

A l’esquerra, els pares del pintor, vestits amb un vestit típic mallorquí. Al centre Llorenç Cerdà, la seva dona i tres germans seus. En braços sosté un dels seus nebots. Assegut a la cadira, el seu fill Llorenç.

Va ser aleshores, el 1888, quan Llorenç Cerdà va pintar el seu cèlebre llenç “Honderos Baleares”, realitzat a l’illa de Capri i premiat amb la Primera Medalla a l’Exposició Universal de Barcelona.

De tornada a l’illa, Cerdà va ingressar, per oposició, com a professor de dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca, i va ocupar aquesta plaça per espai de quaranta-dos anys. Posteriorment va dirigir aquesta escola, càrrec que va exercir durant vint-i-cinc anys.

Jubilat de la seva tasca docent, als setanta anys l’il·lustre pintor va seguir treballant amb la tenacitat que el caracteritzava, en el seu estudi del carrer del Sol. Allà va realitzar importants obres amb què concorreria a Exposicions Nacionals, i va merèixer, entre altres honors, la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

Aquell insigne mestre de la pintura que fou Llorenç Cerdà, company de Sorolla i de Benlliure, Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Soci d’Honor de l’Associació de Pintors i Escultors d’Espanya, Fill Il·lustre de Pollença, Soci d’Honor del Cercle de Belles Arts de Palma, Primer Conciliari de l’Acadèmia Provincial de Balears i Director del Museu Provincial, va morir dia 27 de desembre de 1955, a l’avançada edat de 93 anys, deixant darrere seu tota una vida dedicada a l’art i la docència; una vida a la qual els seus amics i admiradors van retre homenatge l’any 1977, erigint un monument, obra de l’escultora Remígia Caubet, que representava la figura del pintor immers en plena feina, a la cala de Sant Vicenç.

Llorenç Cerdà, sens dubte, tant per les seves activitats en pro de l’art, com per la seva important obra pictòrica, romandrà com un dels grans mestres de la història de la pintura balear.

(Extret de l’escrit de Damià Ramis Caubet publicat al catàleg de l’exposició Vint pintors mallorquins).